dimecres, 27 de febrer de 2013

Bolquers de roba, avantatges i inconvenients de cada material



En un article anterior vam presentar els bolquers de tela segons el seu sistema de muntatge/col·locació. Però el món dels bolquers de roba és d’allò més ric i variat. El tipus de material amb què estan fets fa que uns s’adaptin millor a unes necessitats mentre que d’altres són més adequats per unes altres.

Avui donem doncs un cop d’ull als materials/composició dels bolquers de roba i n’expliquem els avantatges i inconvenients.

Materials dels absorbents:

  • Gases: són molt econòmiques i ideals si hem de fer molts canvis al dia perquè s’eixuguen molt ràpid. Però requereixen temps a l'hora de realitzar el canvi perquè s’han de plegar d’una manera adequada. Per recent nascuts (=molts canvis al dia i poc pipí cada vegada) són una bona solució, però per infants més grans aconsellem un material més absorbent i més fàcil de col·locar.
  • Microfibra: teixit sintètic que absorbeix molt i ràpid. S’eixuga més ràpid que altres materials com el cotó o el bambú però no és de procedència natural. Aguanta molt bé les rentades.
  • Minky: teixit sintètic semblant a la microfibra (absorbeix molt i ràpid, s'eixuga bé i té una llarga vida) però més suau.

  • Cotó: absorbeix ràpid i força. Normalment s’utilitza cotó sense blanquejar per evitar les dioxines. Segons el gruix i la manera com està teixit tarda més o menys a eixugar-se.

  • Cànem i cotó: absorbeix molt però més lentament que altres materials i ocupa poc. No és aconsellable com a absorbent únic, però és un perfecte aliat per reforçar la capacitat d’absorbència de bolquers fets d’altres materials sense afegir massa embalum. El cànem és molt ecològic perquè creix com una mala herba, així que no li calen fertilitzants ni pesticides.

  • Bambú: està tenint molt d’èxit en el món dels bolquers de roba perquè és molt absorbent a més d’antibacterià. A l’igual que el cànem creix ràpidament sense necessitat de pesticides ni productes químics. No és aconsellable estendre’l a ple sol perquè perd suavitat (es queda més acartronat que altres materials), ni rentar-lo a mà perquè al fregar podem trencar-ne les fibres i perdre absorbència.

  • Cotó orgànic: absorbeix ràpid i força. El seu cultiu s’ha realitzat sense utilitzar fertilitzants químics ni pesticides. Normalment no s’ha blanquejat. El seu preu és més elevat que altres materials perquè sense l’ajuda de productes químics el cotó no creix tan bé com el bambú o el cànem.

  • Forro polar: sensació sempre sec, teixit sintètic. Contràriament al que pugui semblar hi ha casos en què el forro polar va millor que el cotó per pells atòpiques. S’utilitza sobretot en els bolquers per farcir (d’una peça) per la capa que toca la pell. Deixa passar la humitat cap als absorbents interiors mantenint el cul del nadó eixut. S’asseca molt ràpidament.

  • Tencel: fibra natural procedent dels arbres (cel·lulosa). És bon absorbent i si procedeix de boscos gestionats responsablement també és ecològica.



Materials dels cobertors:


  • Llana: als països nòrdics s’utilitza molt perquè és naturalment impermeable i transpirable. A més fa menys pudor en contacte amb l’orina. Però necessita unes condicions de rentat especial i quan perd la lanolina cal aplicar-la per assegurar-ne la impermeabilitat. Als països mediterranis s’utilitza menys degut al clima.
 

  • Poliuretà transpirable: teixit impermeable amb microporus per garantir la transpirabilitat. Procedeix de derivats del petroli però té una llarga vida, per la qual cosa mediambientalment parlant, és preferible als bolquers d’un sol ús que tenen una vida curta i generen molts residus. De vegades es presenta amb la capa exterior (la que queda a la vista quan posem el bolquer) forrada amb minky  o cotó.



Núria Gavaldà
Instructora bàsica de portabebès.
Mare d'una nena rebel i presumida de 3 anys (que ha usat bolquers de roba)
Sòcia fundadora de La caseta de l'arbre



dijous, 21 de febrer de 2013

Còlics del lactant, com afrontar-los.



      Un dels moments més angoixants que han d’afrontar molts pares i mares després del naixement d’un fill, és el del plor desconsolat del nadó per culpa dels còlics del lactant.  

      Entre el primer i quart mes de vida, i cap a les últimes hores del dia, vora un 20% dels nadons comencen a plorar de manera desesperada alhora que mostren el rostre congestionat pel dolor i flexionen les cames sobre el seu ventre.

      Tot i que les causes que provoquen els còlics infantils no s’han arribat a esclarir, des de l’any 1954 i gràcies a la definició que en feu el reconegut pediatre Morris Arthur Wessel, es considera que és "còlic" tot aquell episodi de plors persistents que compleixi la “regla dels 3”:

  • Apareix abans del 3er mes, normalment a les 3 setmanes
  • El plor dura 3 hores o més.
  • Es produeix més de 3 dies a la setmana.
    
     Malgrat que no es coneix amb exactitud quin és l’origen dels còlics sovint s’apunta a un aparell digestiu immadur que pateix per causa de gasos, cremors i/o problemes de trànsit intestinal.

      L’observació i experiència de molts metges, pediatres, mares, pares,... ens aporten possibles actituds i maniobres de prevenció i tractament d’aquests problemes que en disminueixen la freqüència i la intensitat.          

      Els gasos, per exemple, poden sorgir per deglució d'aire que passa als intestins i els infla provocant  malestar. Es pot mirar de prevenir-los procurant que l'infant ingereixi aliment sense aire, és a dir, en el cas del pit, donar-lo de tal manera que pit i boca s'uneixin completament; en el cas del biberó, donar-lo amb la tetina sempre plena de líquid. Al finalitzar i en les pauses redreçar el nadó per facilitar el rotet.
     
       Altres coses que poden ajudar a alleugerir el malestar de l’infant són:        

  • Posar el nen/a amb l'abdomen cap a baix, recolzat a les cames de la mare o el pare mentre li fem carícies a l'esquena i li diem cosetes boniques per relaxar-lo/la.
  • Estirar a l'infant boca amunt i fer-li moviments de pedaleig amb les seves cames.
  • Tenir una actitud positiva, serena i dolça. Els petits de la casa detecten el nostre humor, per tant, cal vigilar el nostre estat d’ànim i tenir en compte que el nostre objectiu és relaxar el nadó i no pas posar-lo més nerviós (com més ploren més aire ingereixen).
  • Passejar-lo durant el dia en posició dreta contra el nostre cos, de tal manera que afavorim el trànsit intestinal i l’expulsió de gasos.
  • Realitzar sorollets rítmics i constants.
  • Si la mare dóna el pit vigilar quins aliments consumeix i observar si els còlics són més o menys forts.
  • No perdre la paciència, intentar que el nadó es senti segur,  protegit, comprès... 

      En definitiva es tracta de fer-li costat i no perdre els nervis ni sentir-se culpable.


      Però tot i que no s’ha trobat la solució definitiva als còlics del lactant, fa uns anys es va dissenyar a Holanda una banyera (la Tummytub) seguint les directrius i consells de llevadores, metges i professionals dedicats a la cura de nadons. Es tracta d'una banyera en forma de gibrell alt que, per alleugerir els còlics, combina dues idees: per una banda calma al nadó gràcies a les propietats relaxants de l’aigua (sempre ens diuen que banyar el nadó abans d’anar a dormir és una bona manera de relaxar-lo) i per una altra l’ajuda a expulsar els gasos gràcies a la posició fetal que ha d’adoptar en entrar-hi. Per tant tenim una bona combinació d’elements per afrontar els còlics: ambient relaxat-expulsió de gasos.Aquesta banyera posteriorment ha tingut les seves versions. A La caseta de l’arbre, per exemple, tenim la banyera Shantala.

      La banyera anticòlics no elimina els còlics però contribueix a fer-los més suportables. Malgrat tot té un disseny al que no estem acostumats i de vegades resulta complicat saber com s’hi ha de col·locar el nadó.  El procediment seria el següent: 

  1. Omplim la banyera amb aigua tèbia-calenta (entre 35º i 37º) fins una altura que, en posar el nadó, l’aigua li arribi per les espatlles. 
  2. Agafem el nadó per l’entrecuix i recolzem la seva panxa sobre el nostre avantbraç (és una postura que també va molt bé per tranquil·litzar-lo quan pateix còlics i no podem fer res més). L’altra mà només acompanya l’esquena del nadó.
  3. Posem el nadó una mica vertical (sempre sobre el nostre avantbraç) per fer entrar els seus peuets a la banyera. Amb molta cura l’anem acompanyant fins que el culet està a tocar del fons. El nadó ja està en posició fetal.  
  4. La mà que acompanyava l’esquena sosté el cap del nadó: des d’una galta i amb el palmell mirant cap amunt, aguanta la barbeta, evitant que el cap es submergeixi dins l’aigua.
      El bany pot durar el temps que nosaltres creguem raonable, sense allargar-lo massa ja que es pot refredar. Podem banyar-lo al vespre, més o menys a l’hora que comencin els còlics i hem d’anar controlant que l’aigua no s’hagi refredat. Mentre el nadó no tingui força per aguantar el cap, li haurem d’aguantar nosaltres tal i com hem explicat. Si la nostra intenció és banyar-lo cada dia, intentem no utilitzar gens o gaire sabó, especialment si és un sabó que conté perfums i productes no naturals perquè pot ressecar-li massa la pell i provocar-li altres problemes. En realitat, amb nadons petits, com menys sabó utilitzem millor. I al sortir del bany, aprofitant que està una mica més tranquil, li podem fer un massatge circular a la panxeta (seguint la direcció dels intestins) mentre li hidratem la pell amb alguna crema natural i calmant (la calèndula va molt bé).

      Potser no eliminarem els còlics, però segurament haurem passat una estona d'aquestes llargues 3 hores de manera més relaxada. 

Vicky Latorre
Directora de lleure.
Estudiant d'educació Infantil.
Sòcia fundadora de La caseta de l'arbre

Imatges de: http://www.babble.com/baby/baby-health-safety/colic-dealing-with-crying-baby-harm-to-parents/ i cosmètics Weleda

dijous, 14 de febrer de 2013

Portabebès. Detalls amb importància.


Introduir el portabebès al nostre dia a dia pot facilitar-nos molt la vida quotidiana. Podem fer tasques senzilles a casa, podem sortir a passejar i comprar, podem pujar i baixar escales... I tot això ho podem fer alhora que vigilem l'estat del nostre nadó, regulem la seva temperatura corporal amb la nostra pròpia, l'introduïm a la vida social i familiar...

Ara bé, què passa quan el portabebès no està ben col·locat? Ens fa mal l'esquena o el coll, el nadó queda inestable, les cames li pengen o protesta... i no gaudim del porteig. A continuació analitzem alguns detalls amb importància que ens ajudaran a corregir errors comuns i a convertir el nostre portabebès ergonòmic en el millor aliat.

Coses que ens dificulten gaudir del portabebès:

  • El portabebès està poc tens: el nadó pendula endavant i endarrere quan ens acotxem, o li costa mantenir la postura dreta (ens va caient cap a un costat).
  • Els tirants o bandes del fulard/bandolera/etc. estan molt a prop del nostre coll: se'ns carreguen les cervicals i al cap d'una estona necessitem urgentment treure'ns el portanadons.

  • Els tirants o bandes del fulard/bandolera/etc. ens cauen pel braç: ens limiten la mobilitat dels braços i són símbol inequívoc de que, almenys una part del portanadons, no està ben tensat.

  • El portabebès no abasta tot l'espai comprès entre corba i corba del nadó (sota dels genolls): el nadó queda penjat amb les cames en vertical enlloc de tenir els genolls més amunt del cul, convertint-se en una postura difícil d'aguantar pel nadó (que a més li pot provocar escalfament i fricció a la zona genital).

  • El nadó està molt avall: ens molesten les seves cames a l’hora de caminar i ens fa mal l’esquena.


Un bon portabebès ergonòmic ha de sustentar tot el cos del nadó, és a dir, el pes del nadó s'ha de repartir per tota la franja de tela que hi està en contacte (no només la zona del culet). Per tant ens l'hem de col·locar de manera que la tela l'embolcalli fermament però sense estrènyer.   

 Coses que ens faciliten gaudir d'un portabebès:
  • El portabebès sustenta tot el cos del nadó i en la mesura que sigui possible està estès per les nostres espatlles i esquena (la tela pot recolzar-se sobre l'espatlla però no ha de baixar pel braç). El nadó no pendula endavant quan ens acotxem, integrem el seu pes en el nostre centre de gravetat i, si caiem, abans arribaran a terra les nostres mans que el nadó.
  • Els tirants o bandes del portabebès no estan a tocar del nostre coll. Com més franja d'espatlla cobreixi el portabebès més ben repartit anirà el pes. Depèn de quin portabebès estem utilitzant podrem solucionar el problema una vegada l'haguem acabat d'ajustar (fulard elàstic), i depèn d'en quin altre ho podrem corregir just abans d'acabar de fer el nus (postura del guanyador en el cas del fulard teixit i la creu embolcallant interior). En el cas de la bandolera haurem de vigilar aquest detall mentre ens l'ajustem, i si quan hem acabat d'ajustar-la veiem que ens ha quedat massa a prop del coll, haurem d'afluixar-la una mica i recol·locar-la al lloc correcte (si simplement ens estirem la zona de tela que tenim a l'espatlla cap a fora estarem tensant massa una zona que ja estava ajustada i ara ens estrenyerà en excés). Per tant, com que ara ens referim a portabebès en general i no a un en concret, us aconsellem que en general aneu vigilant aquest detall mentre us el col·loqueu (així després no cal corregir res).
Susanne Lenk, Llévame cerca
  • El nadó ha d'estar en la postura correcta tan bon punt el col·loquem al portabebès i comencem a fer els ajustaments necessaris (genolls més amunt del cul, postura granoteta). Hem d’estendre el portabebès de corba a corba (de sota un genoll a sota l'altre genoll). Si al fer el nus final veiem que les seves cames han descendit una mica, n'hi haurà prou amb posar els palmells de les mans sota els seus peuets i fer pressió cap amunt. Al pujar-li els genolls la seva columna adoptarà la posició corba de C i tornarà a estar en la postura granoteta, ajudant així a la correcta formació de la seva esquena, cadera i cames.
  • El nadó ha d’estar col·locat a l’altura del nostre melic o una mica més amunt. Si és molt alt i portant-lo davant ens impedeix veure on posem els peus, el millor serà passar-lo al costat o al darrere. 
  • Sabem que el portabebès està treballant correctament (està ben ajustat) quan no hi ha zones fluixes o buides (no fa bosses) i podem passar un dit entre el portabebès i el cos del nadó o el nostre. Si fa bosses ho haurem de corregir, ja que significa que una zona no està tensada i el nadó pot perdre la seva postura inicial. Si no podem passar un dit per sota la tela haurem de destensar-la una mica perquè significa que estreny en excés. 
Aquestes són indicacions generals que serveixen per la postura davant, costat o darrere. La postura bressol té les seves pròpies especificitats, tot i  que tot allò que fa referència a la tensió del portabebès hi és també aplicable.

Sovint, si tenim en compte aquests detalls, millorarem la qualitat del porteig i, la nostra esquena i el nostre nadó ho agrairan. Si nosaltres sols no ens en sortim podem acudir a algú amb més experiència o posar-nos en contacte amb alguna de les instructores de portanadons que tinguem a la vora. Podeu consultar el mapa d'instructores a l'enllaç següent: Instructoras de fulares y portabebés en España 

Un altre enllaç on podeu trobar informació i consells molt útils i qulificats és Red canguro, d'on hem extret la primera foto.



Núria Gavaldà
Instructora bàsica de portabebès.
Mare d'una nena rebel i presumida de 3 anys.
Sòcia fundadora de La caseta de l'arbre