dimecres, 30 de gener de 2013

Portabebès. A què respon la tradició de portejar?


L'ús de portabebès en altres cultures és un costum ben arrelat. Un costum que la societat occidental sovint ha vist més com un senyal de pobresa o de necessitat que no pas com una forma conscient i respectuosa de criar els fills petits. Però tenim poca memòria, perquè en realitat el cotxet o cadireta que a nosaltres ens sembla la manera natural de portar els nadons va ser una modificació d'un cotxet, estirat per ponis o cavalls que es va popularitzar cap al segle XVII entre la noblesa britànica, i no servia per portar nadons sinó per distreure els fills dels rics.

Després de vàries modificacions d'aquesta joguina inventada per William Kent (pintor, arquitecte i interiorista britànic), com per exemple la substitució de la tracció animal per un manillar que permetia als pares empènyer el carro o la inclusió dels dos eixos que permetien a les rodes moure's per separat, el cotxet/cadireta per nadons es va popularitzar als feliços anys 20 del segle passat, i no responia tant a una necessitat fisiològica o biològica dels humans com a l'adaptació a la vida moderna o urbana d'occident i a l'entrada a la societat de consum.

Hi ha moltes raons per les quals al món sencer i durant tota la història de la humanitat els humans hem fet servir portabebès d'un o altre tipus. Les principals raons són:
  • L'home és un "primat portador". Les nostres cries no es poden posar de peus en néixer com els cavalls, ni es poden quedar tranquil·les en un niuet com els gats mentre nosaltres sortim a fer les nostres coses. Les nostres cries ens reclamen constantment, i el nostre cos està adaptat per carregar-les al maluc, com el cos dels coales està adaptat per carregar els seus petits i el dels monos per carregar les seves cries el primer temps de vida.
  • El desenvolupament físic del nadó el converteix en un ésser dissenyat per ser portat que ens respon aferrant-se al nostre cos i la nostra roba. Té força a les mans i és actiu.
  • El nadó humà és lactant. No ens estendrem aquí parlant dels beneficis de la llet materna, però sí que direm que el nadó ha de mamar constantment, a demanda, i si ho fa estant tranquil molt millor per ell i per la mare. Tenir el nadó a prop ajuda la mare a identificar els senyals de gana del seu fill i a reaccionar-hi ràpidament. 
  • L'estat cognitiu del recent nascut fa creure al nadó que només existeixen les coses que veu/palpa. Quan amaguem un objecte darrere l'esquena el nadó creu que ha desaparegut i no sap que tornarà a aparèixer. Si el bebè no veu la mare, el bebè no sap si la mama tornarà. Tampoc entén el transcurs del temps. "Un moment, si us plau" no significa res per ell. Hi ha un abans? Un després? Ell només coneix el present. 
  • Els estímuls que rep el recent nascut en un portabebès són més rics i freqüents. Sense fer res més que portar-lo amb nosaltres estem estimulant el desenvolupament de sentits bàsics com l'equilibri, el tacte, o la propiocepció (sentit que informa a l'organisme de la posició dels músculs, intervé en el desenvolupament de l'esquema corporal i en la relació d'aquest amb l'espai). Estimulem també la vista, l'oïda, l'olfacte i el gust.
  • Per la seva supervivència el nadó humà necessita 24h de vigilància i cures. Necessita saber que no està sol i, tenint en compte que els humans naixem amb els sentits físicament desenvolupats però sense una funció adequada (els recent nascuts no veuen més enllà d'uns 25 cm.), el contacte és la manera més segura de saber que no han estat abandonats.
  • Els éssers humans som animals socials, vivim en grups i necessitem desenvolupar també les nostres capacitats socials i emocionals. Un nadó necessita interactuar amb els seus pares, cuidadors, germans... i aquesta interacció es dóna de manera més natural i freqüent amb nadons portats a sobre que amb nadons estirats en un cotxet.
A diferència d'altres animals portadors, les mares humanes no tenim un pèl prou llarg i fort perquè les nostres cries s'hi enganxin mentre nosaltres caminem, fem diferents tasques, etc, Per això al llarg de la història de la humanitat les mares hem fet servir diferents teixits per ajudar-nos a criar els nostres fills. Depenent del lloc del planeta on estem els portabebès són d'un teixit o d'un altre, tenen una forma o una altra, abriguen més o menys.... Però no podem obviar que per molt variats que siguin sempre responen a necessitats reals i no fictícies. No són una moda, ni una novetat. Portejar és seguir una tradició plena de saviesa que, malauradament, a occident ara hem de recuperar.



Núria Gavaldà
Instructora bàsica de portabebès.
Mare d'una nena rebel i presumida de 3 anys.
Sòcia fundadora de La caseta de l'arbre

 Imatges de: http://es.paperblog.com/imagenes-de-los-portabebes-a-lo-largo-de-la-historia-1584576/ 
                      http://colunas.revistaepoca.globo.com/animal/tag/coala/

 

dimarts, 1 de gener de 2013

Motivacions per utilitzar bolquers de roba



Les motivacions per utilitzar bolquers de roba poden ser:

1. Econòmiques

Un nadó pot utilitzar, des del naixement fins als 2,5 anys, uns 5000 bolquers. Acabat de néixer sol necessitar 8 o 10 canvis al dia, mentre que cap als 2 anys i mig en té prou amb 4 o 5. Si aquests bolquers són d’un sol ús la despesa pot anar dels 700 als 1200 € (depèn de la marca del bolquer).

Els bolquers de roba tenen preus molt variables (els més barats són els de gasa) però generalment la inversió inicial és alta: pot anar dels 180 als 300 €. Malgrat això, fent un càlcul ràpid, veurem que ens estalviem molt diners . Segons la marca dels bolquers que utilitzem per fer la comparació l’estalvi pot variar dels 500 als 1000€. Aquest estalvi es multiplica per dos si tenim un altre fill perquè, lògicament, podem utilitzar els mateixos bolquers de roba.


2. Mediambientals

Pel que fa als residus: un nen gasta una mitjana de 124 bolquers al mes. Al llarg de la seva vida amb bolquers genera uns 2700 quilos de deixalles no biodegradables. El bolquer d’un sol ús tarda entre 200 i 500 anys a biodegradar-se. És a dir cap dels bolquers que nosaltres haguem pogut utilitzar s’haurà biodegradat quan nosaltres haguem mort.

Cal saber que l’acumulació de bolquers bruts als abocadors genera infeccions als animals que viuen a la vora o que hi van a menjar. Per altra banda si cremem els bolquers generem gasos tòxics, contribuint així a la contaminació del planeta.

Pel que fa a la producció: els bolquers d’un sol ús es composen de cel·lulosa en flocs provinent de polpa de coníferes, fibres sintètiques com el superabsorbent, polipropilè i polietilè (derivats del petroli) i altres substàncies com gomes, perfums, locions....[1]

Els bolquers de roba sempre són més ecològics que els d’un sol ús perquè no generen tants residus i es produeixen amb menys química. Tot i així, hi ha materials com el bambú, el cotó orgànic o el cànem que són més ecològics que d’altres com el cotó o la microfibra. Igualment, si ens preocupa el medi ambient, buscarem un sabó biodegradable i no malgastarem l’aigua. 


3. Salut de l’infant.

Els bolquers de roba tenen l’avantatge de no contenir productes químics ni perfums. És un fet que solen fer més pudor que els d’un sol ús perquè no estan amanits amb substàncies l’objectiu de les quals és neutralitzar l’olor o fins i tot millorar-la.

Però la pell d’un nadó és molt delicada, i el contacte amb aquestes substàncies destinades a emblanquir, perfumar, millorar l’absorbència... pot causar-li problemes. A banda, un estudi apunta a possibles problemes respiratoris provocats per la volatilitat d’aquestes substàncies. [2]



Els bolquers d’un sol ús no tenen per què ser perjudicials. Però sempre s’aconsella deixar els culets enlaire tan com sigui possible. De fet hi ha pocs bolquers que siguin transpirables, cosa que no passa amb els bolquers de roba. Tots els cobertors, ja siguin de llana o de poliuretà transpirable, garanteixen que la pell pugui respirar. Aquest és un factor clau en la salut de la pell dels nadons, ja que si la pell no pot respirar els porus reaccionen obrint-se i, així, permeten que agents irritants com l’amoníac (procedent de l’orina) penetrin a la pell.




BOLQUERS DE TELA
BOLQUERS D’UN SOL ÚS
Fabricació amb materials de tela natural o sintètica.
Cel·lulosa (43%), SAP (poliacrilat superabsorbent)(27%) i altres fibres sintètiques.
Absorció natural a través de fibres naturals o sintètiques.
Absorció a base de poliacrilat superabsorbent que pot causar al·lèrgies.
Poden estar fets de teixits cultivats ecològicament.
Es poden trobar al mercat bolquers d’un sol ús compostables, tot i que molt més cars.
Transpirables, de manera que permeten mantenir una temperatura i una humitat adequades al nadó.
Només alguns declaren ser transpirables.
Reutilitzables per més d’un nadó. Vida mitja de 4 anys per bolquer.
No es poden reciclar degut a la seva composició.
El nadó abandona abans el bolquer.
Més còmodes de posar.
*Puig Ventosa, I., Calaf Forn, M.,(2008) “Pañales reutilitzables como estratègia de prevención de residuos”, Residuos. La revista técnica de medio ambiente. Marzo-Abril 103:26-36.


[1] “Consum de bolquers i compreses: canviem els bolquers?”. Opcions nº18. Desembre 2005-abril 2006. p.11.


[2] Anderson, Rosalinda, i Anderson, Julius. "Acute Respiratory Effects of Diaper Emissions", Archives of Environmental Health, el 54 d'octubre de 1999.