dimarts, 17 de juliol de 2012

Beneficis dels portabebès

L'ús d'un portanadó ergonòmic ens pot ajudar en múltiples ocasions a conciliar la nostra vida amb la maternitat/paternitat. El benefici més visible és que ens permet tenir les mans lliures per atendre les tasques diàries com portar la compra, endreçar la roba, pujar i baixar escales, passejar per la muntanya o la platja... Però en té d'altres que, per evidents que semblin, no són tan coneguts.
 
Per una banda el nadó està més tranquil. Molts bebès necessiten el moviment continu per estar calmats, i mares i pares movem el cotxet frenèticament esperant que deixin de remugar. Això que pot semblar curiós no és estrany si pensem que durant 9 mesos el nadó ha estat dins un cos que es movia, caminava, canviava de postura al llit o al sofà.... El moviment és pel nadó de pocs mesos una quotidianitat, mentre que la falta de moviment és una cosa a la que s'ha d'acostumar.

Si seguim posant-nos en el lloc del fetus dins la panxa de la mare entendrem que li agradi estar en contacte amb nosaltres, o com a mínim en un espai que el contingui més que no pas en un espai obert amb tot de sorolls aliens. Pel nadó la respiració de la mare i el batec del seu cor conformen el seu record sonor. D'aquí que el contacte amb la mare i el pare li proporcionin aquest sentiment de calma i seguretat que els pares agraïm tant.

Tot plegat no té res de sorprenent tenint en compte que els antropòlegs ens han explicat nombroses vegades que l'evolució humana va marcar per sempre l'embaràs de les dones, ja que al passar a la posició erecta el canal pèlvic es va fer més estret condicionant així el moment del part, que s'havia d'avançar o, dit d'una altra manera, la selecció natural va fer que tinguessin més possibilitat de sobreviure els nadons prematurs. Segons aquesta teoria el nadó humà i la dona han de seguir el seu embaràs fins a 9 mesos després del part, és a dir, 9 mesos d'embaràs intern i 9 mesos d'embaràs extern. Si entenem que el nadó neix encara molt immadur (amb les capacitats neuronals molt poc desenvolupades i una musculació molt fluixa) voldrem prosseguir amb el nostre embaràs portant el bebè ben a prop del nostre cor, on el sentim protegit i emparat. 

Hi ha molts tipus de portabebès al mercat que ens ajuden a donar aquesta seguretat als nostres fills sense necessitat de tenir les mans ocupades. Per sort, actualment ja no se'ns fa estrany veure mares embolicades amb un fulard que sosté el seu petit. Cada família s'adequa millor a un tipus de portabebè, ja sigui tipus motxilla o tipus tela que s'ha d'ajustar al cos. Però sempre cal vigilar que el portabebè sigui ergonòmic i que nosaltres el sapiguem utilitzar adequadament. 

A grans trets aquestes són les indicacions que s'han de seguir: el nadó ha d'anar assegut amb els genolls una mica més amunt que el cul i les cames obertes en un angle de 45º. La seva esquena ha d'estar en forma de C perquè en néixer la seva columna vertebral és còncava. I per suposat, sempre haurem de vigilar que l'infant pugui respirar i no tingui el nas i la boca tapats amb la nostra pell o roba. 

Finalment, pel que fa a la mare i el pare tindrem en compte que no és bo portar molt de pes durant molta estona. Per tant si preveiem que farem ús del portabebès durant estones llargues escollim-ne un en què el pes es reparteixi per tota l'esquena preferiblement a en una sola espatlla i escollim els fulards o motxilles amb tirants amples abans que aquells que es fan estrets precisament al lloc que suporta la major part del pes.

De totes maneres hi ha portanadons per cada persona i necessitat. Així que es tracta de saber què n'esperem per saber quin ens anirà com l'anell al dit.

Per aprofundir en la manera més segura d'utilitzar un portanadons us instem a visitar la pàgina de Red Canguro, on a més d'aquesta informació podeu trobar recomanacions i vídeos de porteig.
El dibuix de la columna vertebral l'hem extret d'aquest article d'Anna Adsuar Lledó que us animem a llegir per conèixer l'opinió d'una fisioterapeuta: ¿Cómo afectan los portabebés en el desarrollo físico de los bebés?

dijous, 12 de juliol de 2012

Juguem?


L'estiu és una època esplèndida per jugar al carrer, al parc, a la platja... El temps ens acompanya i els infants aprecien molt la llibertat que dóna un espai obert. Pels pares, de vegades, anar al parc equival a cansar la criatura i calculem els minuts que necessita l'infant de saltar i córrer per garantir-nos que a la nit caurà rodó. L'infant per la seva banda arriba al parc (a la platja, a la plaça) i observa amb atenció les possibilitats de l'espai. Els jocs que construeix de vegades no són del nostre grat: la sorra embruta i es posa per tot arreu, les pedres són dures i es pot fer mal, els bancs són alts i pot caure, ... L'infant explora, busca i troba el que nosaltres no veiem: pals, fulles seques i humides, caques de gat... I nosaltres: no! això no! caca! caca! deixa estar això!
Il·lustració de Marina Marcolin

Ens agradaria gronxar-lo el temps just al gronxador (fins que nosaltres ens avorrim), ajudar-lo a baixar pel tobogan 2 o 3 vegades (per què cal baixar tantes vegades pel mateix tobogan?), fer-lo córrer mentre tornem a casa (així aprofitem el camí) i així, ben net i polit, a sopar i a dormir.

Quan estem en un espai tancat l'infant ens reclama constantment: ens serveix un cafè en tasseta de plàstic, i després un altre i un altre. Si fossin reals no dormiríem en una setmana. No li cal gairebé res de part nostra: mira'm, agafa la tassa, fes veure que et prens el cafè i torna'm la tassa. I així estones interminables. Els pares avorrits busquem mil distraccions: ei! i si juguem a fer cases? A pintar? I a plegar la roba? És molt divertit mira, agafo la roba, la plego i la col·loco a lloc. Oi que és divertit? 

No, no ho és gens. Per què l'infant vol manipular, experimentar, i vol que tu paris atenció al que fa, al que està descobrint, al seu "jo" que evoluciona, al seu desenvolupament vital. Vol, senzillament, que hi siguis i l'acompanyis. No l'has de corregir. Ell sap a què juga. Aprèn i descobreix el que a tu et sembla evident. I si li expliques li prens l'oportunitat d'aprehendre-ho, d'interioritzar-ho.

El joc no és un passatemps. El joc és l'infant i la seva exploració interna i externa. A través del joc l'infant desenvolupa estratègies per enfrontar-se amb el món que l'envolta, aprèn a relacionar-se, a moure's en l'entorn. L'infant no juga amb cap objectiu, el joc que té una meta i un final no té gràcia. Perquè el joc és la vida en sí. Tot és susceptible de convertir-se en element que s'integra en el joc. Una capsa de cartró, un forat a terra, un tros de paper... I qualsevol moment és bo per jugar/viure: a casa, de camí al mercat, al carrer, a la platja, al tren, abans i després de dormir...

Dir infància equival a dir joc. Els adults ho hem d'entendre i valorar, i hem de posar a l'abast de l'infant els materials que l'ajudaran a desenvolupar aquest joc. Només això. Hem d'estar a l'aguait dels seus progressos i els seus interessos. El nen curiós rarament escollirà un joc tancat en el que ell no pugui decidir les normes. De vegades pensem que els nens necessiten estímuls constants i ens oblidem que els nens necessiten espai, llibertat i naturalesa.


La foto de l'arbre l'hem tret d'aquest article molt recomanable. Parla de la necessitat que senten els infants d'estar en contacte amb la naturalesa. Us animem a llegir-lo!
 http://es.paperblog.com/ninos-y-naturaleza-un-viaje-de-vuelta-a-la-madre-tierra-1331793/

dilluns, 9 de juliol de 2012

Alternatives al cotó

Avui dediquem aquest breu article als tipus de teixits amb els que es realitzen els bolquers de roba i els fulards o motxilles portanadons. Els analitzarem des del punt de vista ecològic, és adir, quins són els més respectuosos amb el medi ambient a l'hora de produir-se. Sense ànim de fer un article científic apuntarem algunes coses que poden semblar sorprenents i interessants, però més enllà de la producció ecològica haurem de tenir en compte el lloc on es produeixen els teixits i la contaminació que es deriva del seu transport.

Per exemple: sabíeu que el cultiu de cotó és un dels principals contaminants del món? Per protegir-lo de plagues i garantir-ne la supervivència els agricultors de cotó empren el 25% dels insecticides que es consumeixen a nivell mundial i el 10% dels pesticides. Sorprenent, oi?

Tot i així la roba de cotó orgànic sol ser molt més cara que la de cotó "normal" ja que la manera de controlar les plagues i els possibles problemes del cotó sense productes químics passa per parar molta atenció al creixement de la planta i buscar les solucions oportunes en cada moment.


A casa nostra el cotó és el teixit més àmpliament utilitzat, però actualment estan entrant al mercat teixits d'altres plantes que creixen més ràpidament sense necessitat de tant control. Així, el cultiu del cànem s'ha utilitzat històricament per elaborar cordes, roba i paper. Ja a l'any 2700 a.C. l'emperador Xhen Nung el cultivava a la Xina per fer-ne teixits. A Espanya es va cultivar durant segles i, per exemple, les veles de les naus de Cristóbal Colón estaven fetes amb cànnabis. De fet, al sud de la comunitat valenciana hi ha una població molt lligada a la producció i confecció de fils i xarxes de cànem: Callosa de Segura.

El teixit procedent del cànem té unes característiques que el fan molt valuós: per una banda una bona resistència (d'aquí les cordes) i per una altra les seves propietats termoreguladores (per l'estiu és una bona opció).

Un altre teixit que està tenint bona rebuda i és més ecològic que el cotó "normal" és el bambú.  Se'l considera ecològic perquè creix a una velocitat realment sorprenent i se'n poden extreure fins a 500 usos (des de la construcció a la decoració passant per la manufactura de teixits). El bambú, com el cànem, no requereix l'ús de productes químics per al seu creixement i, teixit, esdevé molt suau al tacte. La roba s’elabora amb la polpa del bambú i té propietats bactericides i termoreguladores, cosa que el fa molt adequat per productes com els bolquers de roba o els fulards portanadons.

Si teniu temps, llegiu aquest conte sobre el bambú: La historia del bambú. Us farà somriure!

Ara bé, com ja hem dit, de vegades pensant que comprem un producte ben ecològic ens en anem a buscar-lo a l'altra punta del món i el que no hem contaminat en el cultiu ho fem en el transport. O bé comprem un producte que s'ha produït ecològicament però després s'ha manufacturat o tintat sense tenir en compte el medi ambient. Vivim en un món veritablement complex!




Les fotos s'han extret de les següents pàgines web: 
http://agrord.blogspot.com.es/2012/06/algodon.html#.T_sQppFf-9s
http://es.wikipedia.org/wiki/C%C3%A1%C3%B1amo
 http://ecoinventos.com/2011/bamboo