dilluns, 25 de juny de 2012

Lectura amb infants de 0 a 3 anys.

Aquest dimecres dia 27 anirem a la Biblioteca Xavier Amorós a compartir el taller "Has sentit mai els llibres gegants" amb bibliotecaris i educadors que participen a la jornada "Seiem?" d'intercanvi entre biblioteca pública i biblioteca escolar. Aprofitant l'avinentesa ens ha vingut de gust compartir algunes reflexions.

La lectura o narració de contes a infants de 0 a 3 anys és una experiència molt gratificant i enriquidora que posa les bases del que més endavant esdevindrà l'etapa lectora i escriptora de l'infant. És important dedicar un temps agradable i lúdic al contacte amb el món de la narració i els llibres per tal que l'infant percebi els llibres com una porta al món del coneixement, la imaginació i la seva pròpia construcció. 

Ara bé, no cal forçar el gust per la lectura posant llibres al bressol, dedicant un temps tancat a la lectura o buscant la rendibilitat dels contes en el moment de ser explicats. Com més forcem la situació, menys atractiu esdevindrà el moment de la lectura i podem aconseguir l'objectiu contrari al que estem buscant: l'interès i el gust per passar una bona estona al costat d'un llibre es pot convertir en avorriment i sentiment de ser jutjat constantment.

Els beneficis de la lectura són molts i incomptables. Els llibres són font de coneixement i un passatge d'avió molt econòmic a llocs i temps remots o futurs. Ens ajuden a formar-nos com a persones a nivell cognitiu i emocional. Ens proporcionen moments íntims i personals. Ens ajuden a ser més competents lingüísticament, etc.


En el món dels infants els llibres són, a més, un nexe d'unió entre el pare/mare/cuidador-lector i el nadó. Durant una estona el narrador i el nadó comparteixen un espai, un món, poblat de rimes, jocs i paraules. Els pares redescobreixen les cançons que van sentir quan eren petits i els nadons les escolten embadalits. Els pares tenen un gran poder per convertir una moixaina o narració oral en quelcom emocionant i interessant.

Per una banda són els que tenen el lligam emocional més fort amb els seus fills. Recordem que els nadons encara no estan preparats per un raonament lògic a la manera adulta. Són cos i emocions. Per això els jocs de falda, les cançonetes que anomenen els dits de la mà... constitueixen una font de plaer i diversió tan importants: la persona a qui estimen i que se'ls estima, està proporcionant-los paraules, atencions i carícies. Per una altra banda els pares tenen una eina moltes vegades menystinguda: la seva veu i la cadència de la seva manera de parlar. Una veu i una cadència que el nadó sent des del naixement, inclús abans de veure-hi i que sap distingir entre les altres. Mitjançant doncs aquesta veu i la seva modulació durant el primer contacte amb la literatura (la narració oral) els pares poden afavorir en gran manera que aquest nadó mostri, a molt curta edat, interès literari.

Així, de manera lúdica i sense buscar cap compensació a curt termini, els pares i mares comparteixen una estona màgica amb els seus fills. Però sense saber-ho i sense proposar-s'ho li fan un favor enorme a l'infant, que més endavant seurà a gust a la falda del seu cuidador per escoltar la història de l'Edu quan va al metge, obrirà les pestanyes en busca d'un conillet que juga a fet i amagar, o acariciarà les il·lustracions del seu conte preferit.

No hi ha de fet una separació temporal brusca entre les primeres cançons i jocs de falda i els primers contes amb pàgines. Aquests dos tipus de literatura conviuen i s'enriqueixen mútuament durant molts mesos i fins i tot anys. En aquest sentit hi ha molts contes que es serveixen de rimes i cançons per atraure l'atenció dels menuts: "Mirallet, mirallet, qui és la més bonica del regne?", "i va bufar i va bufar i la casa va ensorrar" ... 

Us animem doncs, ara que ja ha arribat la calor, a seure amb un bon conte (el nen decideix en cada moment quin és el "bon" conte) i a gaudir d'un temps entretingut i divertit amb els vostres fills. No posem restriccions de cap mena. Si els més petits es volen posar els llibres a la boca, deixem-los fer lliurement (vigilant sempre la seva seguretat) ja que és la seva manera d'apropiar-se del món; si els més grandets no mostren interès en un principi, no els obliguem a seure i escoltar, ja s'afegiran a la lectura. Posem llibres a l'abast dels petits i descobrim les nostres capacitats narradores sense vergonya. Ens ho passarem tots d'allò més bé!




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada