divendres, 28 de desembre de 2012

Escollim els regals



Fa temps que tenim una mica abandonat el bloc... Avui us presentem quatre consells bàsics a l'hora d'enfocar aquestes dates assenyalades que s'acosten, o millor dit les compres que sempre acaben produint-se malgrat haver-se jurat i perjurat que no es produirien.

  1. Els nens tenen de tot. Això ho diem tots. I és veritat. Però els nens creixen i és bo buscar estímuls adequats a la seva edat. Això no vol dir que haguem de comprar molts regals si en podem fer un de bo. Per tant, el primer consell és centrar-nos més en buscar un bon material que no en buscar 10 coses de qualitat dubtosa. Sobretot perquè aquestes dates es reben regals per totes bandes.
  2. Als nens els agraden els dibuixos de la televisió. Cert. Com cert és que els agraden els arbres, passar una estona escoltant contes, jugant a fer construccions, tes, cafès, i macarrons. Per tant, tot i que les joguines de la tele siguin un encert segur, de vegades és bo arriscar-se una mica i oferir una joguina que potenciï la utilització de la imaginació, del joc simbòlic, de la creativitat...
  3. Les nenes juguen amb nines i els nens amb cotxes. Els nens i les nenes juguen amb el que tenen a mà. I una capsa de cartró es pot convertir tant en una caseta de nines com en un autobús. Això, ho condiciona  més l'actitud de l'adult que juga amb l'infant que l'infant mateix. No traspassem doncs als nostres fills els propis prejudicis.
  4. Els nens d'ara només juguen amb maquinetes. Sí? Doneu-los una pilota o una corda de saltar... què faran? Un gronxador, una joguina per arrossegar, un joc de taula engrescador per jugar amb tota la família...
  5. Els nens d'ara no fan cas de res. Bé, és normal que quan un Tió, un Pare Noël o tres Reis Mags d'Orient porten molts regals, l'atenció de l'infant es centri només en un d'ells i els altres els deixi una mica abandonats. Això no vol dir que després, quan està sol a casa amb els pares i potser germans, descobreixi de nou les bondats del regal abandonat i l'explori i manipuli, ara sí, amb total calma. Per això, nosaltres aconsellem més buscar un joguet o material durador que un regal enlluernador amb poques possibilitats de joc.
  6. Els nens i nenes no llegeixen. Només miren la televisió. Doncs no perdem l'oportunitat! Sempre que puguem regalem, si us plau, un conte, un llibre, un àlbum il·lustrat... Regalar a un nen/a el gust per la lectura és el millor regal de tots. Un llibre et transporta a llocs llunyans en l'espai i en el temps, t'abstreu, et dóna informació, et fa capaç... Potenciar la lectura és obrir portes al món. 

 El Nadal és una època màgica pels infants. Nosaltres no hi pensem gaire, però el patinet o el conte que t'han portat els reis, no és ni de bon tros, un patinet o un conte normal. Ve de l'Orient! Busquem doncs que en cada regal que fem, hi hagi aquesta engruna de màgia, perquè aquesta màgia ha de durar fins l'any que ve! 
 



dissabte, 1 de desembre de 2012

Bolquers de roba. És més fàcil del que sembla.

Avui dedicarem aquest article als bolquers de roba. Farem una mínima presentació que vol explicar de manera senzilla els tipus de bolquers que podem trobar al mercat i la manera com s'utilitzen, es renten, s'eixuguen, etc. Molts ja els coneixeu i a d'altres us servirà per introduir-vos en aquest món. Més endavant escriurem un altre article on volem analitzar els diferents aspectes que fan que un bolquer sigui més ecològic que un altre, però per no començar la casa per la teulada avui ens centrarem a explicar què és un bolquer de roba.

Què és un bolquer de roba? 

Un bolquer de roba és el que s'ha fet servir tota la vida per protegir els nens d'anar mullats o bruts tot el dia. Quan pensem en nadons pensem directament en canvi de bolquers. Hi ha un mètode que ensenya als pares a llegir els gestos de l'infant per saber quan està a punt de fer pipí o caca i posar-lo a l'orinal des del naixement. Però personalment no conec ningú que l'hagi utilitzat i tots els nens que he vist i conegut han utilitzat bolquers durant els seus primers 2 o 3 anys de vida. En general tots els nens utilitzen bolquers i allò que en diem bolquer tradicional, o d'un sol ús, lluny de ser tradicional, fa poc més de 40 anys que es va instaurar.

Un bolquer de roba serveix per absorbir el pipí i retenir/impermeabilitzar l'interior del bolquer de l'exterior (bodi, pantaló, sofà, etc.). Fins aquí tot és igual a un bolquer d'un sol ús: la part absorbent és l'interior del bolquer (el que s'infla quan el nen fa pipí) i la part impermeable és l'exterior del bolquer (on les marques hi solen posar el seu nom i 4 dibuixets per fer-los més atractius i infantils).

Ara bé, els bolquers d'un sol ús es posen i treuen tots de la mateixa manera. Són una única peça que va a les escombraries una vegada han estat utilitzats pel nadó. Els bolquers de roba poden ser d'una peça o dues. El que hem de tenir clar és que sempre-sempre es composen d'una part absorbent (que pot ser de cotó, bambú, microfibra, cotó orgànic...) i una part impermeable (normalment de poliuretà transpirable o llana). La part absorbent és la que xupa el pipí i està en contacte amb la pell del nadó. La part impermeable és la que fa de cobertor i està en contacte amb la roba que li posem al damunt. L'única cosa que canvia és com ajuntem aquestes dues parts.

Tipus de bolquers de roba


De tipus de bolquers de roba n'hi ha molts però, en realitat, si ho simplifiquem podem dir que es divideixen en 2 grans grups. Després ja entrarem en nomenclatures específiques però ara m'interessa simplificar-ho per fer entendre la idea bàsica. Ja hem dit que tot bolquer es composa d'una part absorbent i d'una part impermeable. Doncs bé, segons com ajuntem aquestes dues parts tindrem:

  • Bolquer de dues peces: el cobertor i l'absorbent es poden rentar per separat. Les fotos de sota són d'un absorbent de cotó orgànic i d'un cobertor. Sobre el cobertor hi colocaríem l'absorbent.

  • Bolquer d'una peça: és el que més s'assembla al bolquer d'un sol ús i, si bé és cert que tots els bolquers permeten separar els absorbents per facilitar-ne la rentada i fer més curt el temps d'assecat, en aquest cas  has de rentar l'absorbent i el cobertor cada vegada que fas el canvi de bolquer. A la foto de sota es veu una obertura que permet insertar els absorbents. És com si el bolquer fos tot ell una butxaca.


 Els bolquers d'una sola peça són tots bastant iguals. Inclouen un o dos absorbents rectangulars que s'han de posar dins la butxaca i poden tancar-se amb velcro o amb clecks. L'única cosa que varia és el material de l'absorbent i la capa que toca la pell del nadó (cotó, bambú, franel·la, microfibra...). La part impermeable sol ser de poliuretà transpirable.

Els bolquers de 2 peces tenen més variants perquè els absorbents poden tenir formes diverses. Centrem-nos doncs en el fabulós món dels absorbents! A partir d'ara en direm bolquers perquè és el nom que fan servir la majoria de cases, però on diu "bolquer" llegiu "absorbent"


  • Bolquer pre-plegat/doblegat: sol ser un rectangle més aviat gran que es doblega per guanyar capacitat d'absorció (més gruixut = més absorció)
Es pot lligar amb una pinça especial i embolcallant-lo s'hi col·loca el cobertor.









  • Bolquer amb forma: sol tenir forma de rellotge d'arena i funciona si fa no fa com l'anterior.
 

  • Bolquer ajustat: és un absorbent que té la mateixa forma que el bolquer, es tanca amb clecks o velcro i també requereix d'un cobertor.


Ara ve la part en la que, degut a la nomenclatura, ens comencem a perdre: quan l'absorbent té forma rectancular o de compresa i no cobreix tot el cul i caderes de l'infant sinó només el lloc que se suposa que ha de mullar-se, es sol anomenar "bolquer tot en un". En aquest cas el "tot en un" inclou el cobertor i l'absorbent però, tot i que el cobertor no es pot comprar per separat, els absorbents sí. En realitat funciona igual que el bolquer de dues peces (el cobertor només cal rentar-lo de tant en tant) però com que es ven tot junt n'hi diuen així. Un tot en un inclouria un cobertor i un absorbent.
 


En fi, el tema dels bolquers dóna per molt. En el proper article que hi dediquem explicarem els beneficis i inconvenients de cada tipus de material i com cal rentar-los per garantir-ne la durabilitat, la màxima absorbència i el respecte pel medi ambient. De moment esperem que aquesta introducció hagi aclarit dubtes. De totes formes ja sabeu que de tant en tant fem xerrades a La caseta de l'arbre on no només ensenyem fotos sinó que els podeu tocar i preguntar tot allò que vulgueu.


dimarts, 9 d’octubre de 2012

Setmana Mundial de la Lactància Materna i Setmana Internacional de la Criança en Braços.

Estem en plena Setmana Mundial de la Lactància Materna i Setmana Internacional de la Criança en Braços.

El diumenge passat (7 d'octubre) vam tenir ocasió de col·laborar amb l'acte festiu organitzat per Porta'm a prop i Do de pit a Tarragona. Es tractava d'una caminada amb portanadons que anava des del monument dels castellers fins al Balcó del Mediterrani. Al final de la rambla vam poder gaudir d'una exposició de fotos relacionades amb la criança en braços, seguir el taller de portanadons, pintar amb els nostres fills, ballar, comprar, intercanviar... Un matí de diumenge ben divertit i agradable!

A Tarragona segueixen el actes, però a Reus també hem organitzat cosetes molt atractives (vegeu el cartell) que culminaran el dissabte amb una tarda plena de bones raons per apropar-se a la Plaça Catalunya (17h) i iniciar la caminada animada fins a la plaça de la Patacada.

Un cop a la plaça de la Patacada farem la lectura dels manifestos (17:45h) i, tot seguit, acompanyades de la guitarra i veu de Guendolyn Joy, totes les mames que vulguin podran participar de la tetada popular.
A continuació començaran diferents tallers destinats als infants i el taller de portanadons que realitzarà La caseta de l'arbre.
Però això no és tot, perquè els més petits podran gaudir de Bals, animació infantil amb acompanyament musical de la companyia Creando(19h) i al finalitzar aquest petit espectacle l'Angèlica Moreno ens té preparat un taller de risoteràpia per tota la família.

Morts de riure iniciarem la cloenda i el sorteig de 4 lots de regal gentilesa de: ADZ Nadons, Tucuxí, La teranyina i Mouguet, salut i bellesa.

Tot aixó és possible gràcies a la col·laboració de: Boqué, El meu secret, Floreta meva, La Teranyina, Tucuxí, AdzNadons, Creando, Guendolyn Joy, Diagonal Reus, Mouguet, Lola&Co, Pipemami galetes i pastissos casolans, Mapfre, Isern corseteria i Porta'm a prop. Amb el suport de l'Ajuntament de Reus. A tots els agraïm la col·laboració desinteressada.

I a vosaltres: mames, papes, avis i àvies, nadons i infants, us esperem el dissabte 13 per passar una tarda inoblidable!




dijous, 30 d’agost de 2012

Oh mira! Són de fusta!


A La caseta de l'arbre tenim la sort de sentir i escoltar diàriament comentaris de pares, mares, avis i àvies que entren a la botiga a xafardejar i hem pogut constatar, dia rere dia, que  les joguines de fusta atrauen a petits i grans. De fet, és estrany el dia en què no sentim "oh! mira! tenen joguines de fusta!". La gent ens felicita per tenir-les! Com és que això sorprèn tant?

La fusta és un material natural i renovable, i, tal i com diuen molts clients, les joguines de fusta d'ara "són com les d'abans", és a dir, no tenen res de nou.  Malgrat això sembla que trobar una joguina de fusta sigui com veure un miratge, no hi estem acostumats. En realitat això no és estrany perquè la majoria d'aparadors de joguines estan plenes de plàstic (amb una minsa representació de la fusta) i en canvi, i això és el que ens meravella a nosaltres, la gent es queda mirant una joguina de fusta i li surt aquell filet de veu, aquell "oh" ple de tendresa, aquell deix d'enyorança d'un passat millor. No és trist trobar a faltar coses que en realitat són fàcils de produir? Vull dir... a casa nostra què tenim més a l'abast? Fusta o plàstic? Arbres o petroli?

Rudolf Steiner deia que una joguina feta de material natural donava la sensació d'estar viva, mentre que una feta de plàstic estava morta. Miro les estanteries de la botiga, plenes de ninots de ganxet, de pedaços de roba amb diferents textures, de joguines de fusta amb formes arrodonides, de colors vius o suaus i harmoniosos, fusta amb escorça, fusta amb els anells de creixement de l'arbre... I no sé per què se m'apareix la imatge d'un arbre, amb les seves branques i les seves fulles. Tinc ganes de tocar la joguina i sentir-ne el tacte, rugós o suau. Tinc ganes d'acariciar-la i fins i tot d'olorar-la. Rudolf Steiner tenia raó. Una joguina feta de material natural em transporta a un món natural, em suggereix coses i m'obre els sentits. 

Miro les joguines de plàstic que tenim, perquè també en tenim. Són de plàstic reciclat, fet amb ampolles de llet, tenen colors agradables i suaus, formes boniques i cuidades, són fortes i es poden mullar i fins i tot rentar al renta-plats!. Jo diria que inclús el tacte d'aquest plàstic és agradable, però sabeu què? No tinc ganes d'aixecar-me a tocar-les o olorar-les. Enteneu-me, són molt pràctiques i funcionals, però si em poso a pensar en el plàstic... en què penso? Les joguines de GreenToys, per sort, encara em fan pensar en un carrer de cases unifamiliars i un senyor la mar de simpàtic repartint la llet (típica imatge de pel·lícula americana), però el plàstic de les meves joguines, les de quan jo era petita, o el de les joguines de la meva filla (perquè també és d'aquest món) no m'inspira absolutament res. I altra vegada he de dir "per sort!", perquè si se m'hagués d’aparèixer la imatge d'un pou petroler cada vegada que veig una cosa de plàstic em sembla que em moriria de tristor.

Una vegada vaig llegir que les joguines fetes de materials naturals connecten els nadons amb la seva naturalesa, com si el recent nascut, pel fet d'encara no estar socialitzat o immers en el nostre món artificial, fos més proper al món natural i aquest tipus de material el reconfortés. Doncs bé, jo, veient com reacciona la gent davant una joguina de fusta diria que em sembla que tots plegats estem una mica faltats de connexió amb la naturalesa, al cap i a la fi som animals i formem part d'ella.

Està clar que les joguines de fusta no emeten musiquetes prefabricades ni llums, i això, oh déu meu, no deu estimular tant el cervell del nostre infant. O sí? Perquè a una joguina silenciosa li pots posar totes les veus que vulguis, i aquelles que estan pensades per picar, ens meravellen amb diferents sons segons on piques o cau la piloteta, cosa que no passa amb la música d'algunes joguines modernes. I si són joguines que es mouen amb pila, ens trobem que van a una velocitat controlada, i la criatura, ¿què pot fer amb un tren que dóna tombs tot sol a una via de tren mentre sona música infantil però enllaunada? Esperar-se a que es gastin les piles i fer el mateix que es fa amb un trenet de fusta, que aquest sí que es para on volem i puja muntanyes amb gran esforç i fa baixades al compàs de la cançó apresa recentment. Una joguina de fusta pot fer tot el que l'infant s'imagini i això, no deu estimular la imaginació i en conseqüència la creativitat?

Constantment sentim aquella cantarella de "és que els nens d'ara es passen el dia enganxats a la maquineta". Ep, escolteu! que els nens d'ara juguen amb tot el que troben -cosa, per altra banda, intrínseca en la naturalesa del nen-. Potser som nosaltres qui hem de donar l'oportunitat als nostres fills de jugar amb una bona selecció de joguines i tipus de materials, perquè, en definitiva tan cert és que vivim en un món artificial com que formem part d'un món natural i, això té els seus avantatges, no trobeu?











divendres, 24 d’agost de 2012

Bolquers de roba fets a Catalunya: dos punts de partida, un mateix objectiu.



 Avui volem dedicar aquest article a dues marques de bolquers que ens agraden especialment per dos motius: un motiu és que coneixem a les seves fundadores (dones enèrgiques, entusiastes, enamorades del seu projecte) i l'altre és que són marques catalanes, i per nosaltres això significa producte de proximitat, fet aquí i que dóna feina a gent d'aquí.
 
Parlem d'ADZ Nadons i de Tucuxí. Dues empreses fundades per dones partint de llocs diferents però perseguint el mateix objectiu: oferir un bolquer de roba pràctic, saludable, econòmic i respectuós amb el medi ambient.

Si us sembla comencem per ADZ Nadons, l'empresa fundada l'any 2010 per Maria Teresa Saperas i Sas, una dona de 80 anys que com a voluntària de la Societat de Sant Vicenç de Paüls va conèixer de primera mà les dificultats econòmiques d'algunes dones que, sense feina ni recursos, havien de demanar diners per poder comprar bolquers als seus fills. La Maria Teresa de seguida va pensar que la solució era utilitzar bolquers de roba, reutilitzables i per tant més econòmics a la llarga, però les dones tornaven dient que no en trobaven enlloc. La Maria Teresa no s'ho podia creure i ho va anar a comprovar, i efectivament, els bolquers de roba no es trobaven enlloc. La Maria Teresa doncs, va comprar bolquers d'un sol ús, en va copiar la forma amb tela, i va dissenyar els seus propis bolquers de roba. El seu projecte va ser finalista en els Premis Reus a la creació d'empreses el 2008, premi que li va permetre assistir a unes hores de formació a la Facultat de Ciències Econòmiques i empresarials de Reus, i l'any 2010 fundava l'empresa ADZ Nadons amb els suport de les seves filles. Actualment la Maria Teresa ha tret al mercat un bolquer millorat, que prioritza el confort del nadó, un aspecte dolç i acurat, i la qualitat del material. Si l'empresa prospera està pensant en oferir la inserció laboral a persones amb dificultats.

Impressionant, oi? Doncs ara parlarem de Tucuxí, empresa que pren el nom d'un dofí en perill d'extinció i que per la seva sonoritat recorda el "teu coixí", exactament el que la Montse i l'Irma volen que signifiqui el seu bolquer per al nadó: comoditat.

Aquesta empresa ubicada a Granollers és el fruit de la unió de dues dones incansables i lluitadores: la Montse, que coneix els bolquers de roba arrel d'haver tingut un fill prematur, i l'Irma, coneixedora del món de la costura. Aquestes dues dones formen un equip imbatible en el qual la Montse, enèrgica i loquaç, dóna a conèixer els seus bolquers a fires i esdeveniments de Catalunya i Espanya alhora que desenvolupa les tasques de comercial i relacions públiques (a fe que ho fa amb entusiasme i dedicació) i l'Irma dissenya i manufactura els bolquers (d'una peça, ajustables, per farcir...) amb talent i creativitat. Els teixits que utilitzen pels seus bolquers són de proximitat, del Maresme, de tal forma que els absorbents són sempre de cotó i el cobertor pot ser de polièster o de cotó (amb una capa de poliuretà transpirable). Per nosaltres Tucuxí té el mèrit d'haver desenvolupat una línia de bolquers, en constant evolució, pensada per cobrir diferents necessitats i de fer-ho competint amb marques importants de tota Europa i la Xina, amb recursos locals i en un moment de crisi en què tot és costa amunt.

Volíem doncs dedicar un article a aquestes dues empreses que admirem i a les que desitgem molta sort, perquè treballen per oferir un producte saludable per als nostres fills (sense productes químics ni perfums nocius), respectuós amb el medi ambient (els bolquers d'un sol ús generen el 2% dels residus municipals) i que suposen un estalvi considerable per a la nostra butxaca (molt important en els temps que corren).

Ah! No cal dir que a La caseta de l’arbre els podreu trobar sense problema, però us enllaço les seves pàgines web perquè els pogueu tafanejar: