divendres, 4 abril de 2014

Creu embolcallant a l'esquena amb fulard teixit

Feia temps que no penjàvem cap vídeo.

A veure què us sembla aquest: creu embolcallant a l'esquena. Per portar nadons a partir de 3 mesos.





Núria Gavaldà
Instructora avançada de portabebès.
Mare d'una nena de 4 anys que ara  porteja les seves nines.
Sòcia fundadora de La caseta de l'arbre



dimarts, 11 febrer de 2014

Diferències entre la cosmètica convencional i la cosmètica natural

En un article anterior parlàvem d'alguns ingredients de la cosmètica convencional que faríem bé d'evitar. Avui ens volem centrar en les diferències existents entre la cosmètica convencional i la cosmètica natural o ecològica.

La diferència bàsica que cal entendre és que mentre la cosmètica convencional utilitza ingredients de síntesi o artificials i potser inclou algun ingredient natural, la cosmètica natural fa servir un tant per cent molt elevat d'ingredients naturals o d'origen natural (normalment un 90% com a mínim).

Si mirem l'etiquetatge d'un producte ens podem fixar en la part frontal (nom del producte, foto, propietats anunciades....) o la part del darrere, on ens diu l'INCI  (International Nomenclature Cosmetic Ingredient). Així, si al davant hem vist la foto de l'Àloe Vera podem buscar quin lloc ocupa aquest ingredient en la llista INCI: com més avall estigui, menys quantitat d'àloe contindrà. És a dir, l'INCI ens indica amb noms anglesos i llatins (sobretot quan es tracta de plantes) no només els ingredients del cosmètic en qüestió si no també el percentatge d'aquests en la formulació.

Per això, si en primer o segon lloc (perquè en molts casos el primer ingredient és l'aigua) trobem un component químic i l'ingredient natural està en els últims llocs ja tindrem una idea de quin tipus de cosmètic tenim a les mans.

La cosmètica natural en canvi conté un 90% d'ingredients naturals o d'origen natural i evita l'ús de matèries primeres perjudicials pel medi ambient o la salut de les persones. També ens garanteix que no s'ha testat en animals i que s'han seguit processos per a la seva elaboració respectuosos amb el medi
Carícies d'oli recollint plantes aromàtiques. Foto: José Carlos León
ambient.

Si, a més, el 95% d'aquests ingredients naturals, ja siguin animals o vegetals, estan certificats com ecològics, llavors podem parlar de cosmètica ecològica.

És a dir, ens podem trobar que un cosmètic sigui completament (100%) natural però que, no tenint els ingredients certificats com a ecològics, no es pugui vendre com a ecològic. I també ens podem trobar que un cosmètic convencional s'anunciï com a natural en el seu nom de marca però que, mirant els seus ingredients, puguem deduir que té poc de natural. Per això és interessant sempre mirar l'etiqueta del darrere, perquè allà és on veiem realment què ens estan venent.

  • Però quines diferències notem quan comencem a utilitzar cosmètica natural o ecològica? 

Normalment la principal diferència que podem trobar és la textura, potser menys sedosa, tot i que hi ha cases de cosmètica natural que han aconseguit una textura molt semblant a la cosmètica convencional (cremes blanques i suaus, sabons i xampús que fan espuma...). El tema de la textura i de l'espuma dels sabons i xampús és un tema purament comercial. La textura sedosa de les cremes fa que tinguem la sensació que s'estenen i penetren millor a la pell, però un oli de primera pressió en fred o una crema natural no té res d'envejar a una crema convencional pel que fa a penetració i efecte nutritiu. Pel que fa a l'espuma, ens agrada que els sabons en facin molta, però l'espuma no té cap funció per sí mateixa, el que passa és que tenim la sensació que ens rentem millor amb ella (hem vist molts anuncis) i els fabricant saben que ajuda a vendre el producte.

Sigui com sigui, el que notarem i al que ens caldrà acostumar-nos és que amb menys fem més, o dit d'una altra manera: no cal omplir-nos la mà de crema o sabó perquè la proporció d'ingredients amb propietats hidratants o terapèutiques és més gran que en les cremes convencionals, on un tant per cent elevat del producte es destina a donar una textura digna d'anunci televisiu, un perfum fort i perdurable o un temps de conservació a prova de magatzems, camions i lleixes de supermercat.

Una altra diferència que notarem serà l'olor: el cosmètic farà l'olor dels ingredients que porta, tot un goig pels sentits! Serà una olor fàcilment identificable que durant una estona ens acompanyarà; una espècie de retrobament amb la naturalesa, o fins i tot (a mi m'ha passat) desvetllarà el record d'aquella olor que feia l'àvia, olor a flors...

Camps biodinàmics de calèndula. Foto: Weleda
El primer dia notarem resultats miraculosos? No, però tampoc trobarem cap crema natural que ens prometi miracles. Per tenir una pell cuidada i hidratada s'ha de netejar, nodrir i protegir. Res més. Però això s'ha de fer regularment, de mica en mica. Els tractaments miraculosos són més aviat agressius. La cosmètica natural, i el moviment que ha sorgit fa poc anomenat "slow cosmètic" predica precisament això, cuidar-se dia a dia i cuidar la pell com el què és: l'òrgan més gran del nostre cos. Mantenir-lo net, hidratar-lo per dins (bevent aigua i alimentant-se de manera sana) i per fora, i protegir-lo dels agents
externs (vent, fred, calor...) ens donaran el millor aspecte que pot tenir la pell: aspecte saludable.

Tant quan utilitzem un cosmètic per nosaltres com pels nostres fills/es hem de tractar la pell com si d'una boca per la que ens alimentem es tractés. Si cuidem l'alimentació dels nostres fills i lluitem contra les llaminadures carregades de colorants, per què no cuidem els productes que posem sobre la nostra/seva pell?


Núria Gavaldà
Sòcia fundadora de La caseta de l'arbre (ecologia en família)
 http://www.lacasetadelarbre.cat/


dimarts, 4 febrer de 2014

Portabebès. Coses que no hem d'oblidar

Generalment els portabebès vénen acompanyats per un llibre/fulletó d'instruccions en què se'ns expliquen certes normes de seguretat. És important tenir-les en compte i no descuidar-les, i per això aquí us en fem cinc cèntims.

  • La primera norma bàsica és que li hem de poder veure la cara. Depenent de l'edat de l'infant el cap sobresortirà més o menys dels portabebès, però mai ha d'anar completament dintre.
 

  • Les vies respiratòries de l'infant han d'estar lliures: la criatura ha de poder respirar pel nas i per la boca sense complicacions. Ens assegurarem doncs que ni la nostra roba ni la nostra pell li taponin el nas o la boca i ho anirem revisant de tant en tant.

  • També ens assegurarem que tingui la barbeta separada del seu pit per evitar possibles asfíxies. Ho tindrem molt en compte sobretot si el portem en posició bressol. Però també quan el portem en posició dreta o al maluc. La barbeta ha d'estar separada del seu pit per garantir que no bloqueja les seves vies respiratòries. És important anar-ho revisant.

  • El nadó ha d'estar embolcallat a nosaltres de tal manera que no penduli endavant ni endarrere, de tal manera que si ensopeguem, ell vagi enganxat a nosaltres i puguem parar el cop amb les nostres mans i mai al revés.

  • Les cametes han d'anar obertes uns 90º però no 180º. En recent nascuts ens podem guiar per la mida de les seves espatlles, de tal manera que el genolls estiguin en línia recta amb aquestes. En nens més grans és fàcil que ens puguin abraçar amb les seves cames, però als bebès petits els hem de permetre clavar-nos els seus genollets encantadors sota els nostres pits. Un bon ajustament de la tela ha de permetre que el seu pes quedi sostingut per tota l'extensió del portabebès, enganxant el bebè al nostre cos com si el portéssim embenat a nosaltres.

  • Quan el nadó sigui prou gran per tapar-nos la visió dels nostres peus al caminar, és el moment de passar-lo al maluc o a l'esquena. Hem de saber on posem els peus, sobretot i especialment perquè  portem un infant.

  • Finalment, donem sempre un bon suport al cap dels recent nascuts i tinguem un suport preparat pel cap dels més grandets que, tot i tenir prou força per aguantar-se'l sols, de vegades també s'adormen damunt nostre.

Núria Gavaldà
Instructora avançada de portabebès.
Mare d'una nena de 4 anys que ara  porteja les seves nines.
Sòcia fundadora de La caseta de l'arbre

divendres, 10 gener de 2014

Ingredients de la cosmètica convencional que faríem bé d'evitar

No sé a vosaltres, però a mi llegir una etiqueta de producte cosmètic en un supermercat, em posa molt nerviosa. Primer perquè la majoria d'ingredients tenen noms estranyíssims, i segon perquè sé que n'hi ha que són dolents pel nostre organisme.

La majoria de productes porten a l'etiqueta la foto d'una planta o fruit i això m'indueix a pensar que aquell producte està fet, bàsicament, d'un producte natural, però quan giro el pot i miro els ingredients em costa trobar l'ingredient publicitat al davant. Això és perquè la majoria dels ingredients de la cosmètica convencional són tensio-actius sintètics destinats a produïr espuma o garantir la textura sedosa i agradable del producte i additius que compleixen l'objectiu de conservar el producte, perfumar-lo, donar-li un color atractiu... En realitat, el tant per cent de poder actiu concentrat en aquests productes és, en proporció, ben minso.

Aquest article el destinem doncs a explicar una mica aquests ingredients dels que tots hem sentit a parlar però no sabem què són:

Parafinum liquidum: altrament coneguda com "parafina".
  • Què és? La parafina és oli mineral que procedeix del petroli.  
  • Per què s'utilitza? Es fa servir com a excipient, és a dir, com a base o substància inactiva on s'incorpora el principi actiu. És barata, fàcil de treballar i no s'oxida.
  • Quins efectes té? A més de contenir el principi actiu forma una capa sobre la pell que evita que aquesta es deshidrati però també que realitzi la seva funció depurativa. Us sonen aquests olis que us deixen ben embadurnades durant hores i hores?
 Parabens
  • Què són? Els parabens són un tipus de producte químic que s'utilitza en la indústria farmacèutica i cosmètica així com alimentària.
  • Per què s'utilitzen? Perquè exerceixen de conservant i permeten allargar la vida comercialitzable dels productes cosmètics d'una manera eficaç i econòmica.
  • Quins efectes tenen? Actualment està oberta la polèmica sobre els seus efectes. Se'ls ha arribat a relacionar amb el càncer de mama tot i que no s'ha arribat a cap conclusió. Es creu que poden interferir en el funcionament del sistema hormonal i ser genotòxics (tòxics per l'ADN)
 Silicones (cyclopentasiloxane, cyclomethicone, dimethicone, dimethiconol...)
  • Què són? Polímers de silici i oxigen.
  • Per què s'utilitzen? Perquè no hi proliferen els virus ni les bactèries, són estables a temperatures altes i baixes, i molt perdurables. En cosmètica donen una sensació de pell fina i tibant, i als cabells els aporta aquella sensació de cabell lliure, finet i suau.
  • Quins efectes tenen? Les silicones són molt poc biodegradables. A més l'efecte immediat sembla meravellós però en realitat estan taponant els porus de la pell i segellant els cabells (per això creiem que deixem de tenir les puntes obertes).

PEG, PPG, sufix -eth, sufix -oxynol.
  • Què són? Polímers derivats del petroli. Tensio-actius que han passat per un procès d'etoxilació, és a dir, que per mitjà d'un procediment químic se'ls ha afegit òxid d'etilè.
  • Per què s'utilitzen? S'utilitzen per emulsionar aigua i greix.
  • Quins efectes tenen? El problema d'aquests ingredients és que poden contenir traces d'òxid d'etilè i un subproducte químic del procès, el 1,4-dioxano, catalogat com a cancerigen. No se'n permeten més de 5 per producte.
Aluminium chlorohydrate, aluminium lactate, aluminium tristearate
  • Què són? Pentahidroxiclorur d'alumini, trilactat d'alumini,triestearat d'alumini .
  • Per què s'utilitzen? L'aluminium chlorohydrate s'utilitza en desodorants perquè és antitranspirant i astringent. L'aluminium lactate regula el PH i es troba en algunes pastes de dents. L'aluminium tristearate s'utilitza com emolient, estabilitzador d'emulsions, controlador de la viscositat.
  • Quins efectes tenen? S'ha relacionat l'aluminium chlorohydrate amb el càncer de mama, i hi ha estudis sobre la relació de l'alumini i l'alzheimer. S'absorbeix tant per via oral com a través de la pell i pot unir-se a l'ADN i modificar-ne l'estructura.
Ftalats (BBP, DBP, DEHP, DIDP, DINP, DNOP)
  • Què són? Substàncies dissolvents i suavitzants.
  • Per què s'utilitzen? S'utilitzen per fixar les olors o bé per facilitar l'aplicació del producte. Els trobem en cremes, esmalts d'ungles, perfums, laques de cabell i desodorants.
  • Quins efectes tenen? S'han relacionat amb problemes en el sistema reproductor i endocrí. Molt utilitzats en plàstics, es van prohibir en els productes de puericultura i joguines infantils.
DEA (Diethanolamine), TEA (Triethanolamine), MEA (Monoethanolamine):
  • Què són? Són compostos d'amoníac
  • Per què s'utilitzen? S'utilitzen com a agents espumants, estabilitzadors de síntesi i perquè ajusten el PH de la pell.
  • Quins efectes tenen? Poden causar al·lèrgies, irritació d'ulls i sequedat a la pell i el cabell. A Europa se n'ha restringit l'ús perquè poden ser cancerigens.

Em direu i amb raó que tot plegat sona molt malament, i que si tan perjudicials fossin tots aquests ingredients, no se'n permetria l'ús ni la comercialització, i repeteixo que tindríeu raó. El problema rau en la quantitat de productes cosmètics que utilitzem al dia i al llarg de tota la nostra vida. El percentatge d'aquests ingredients dins de cada cosmètic, està molt controlat i estudiat, però l'acumulació dels percentatges de tots els productes que utilitzem cada dia (sabó del cos, sabó de les mans, pasta de dents, xampú, crema hidratant...) sí que pot ser perjudicial pel nostre cos. Per entendre'ns: menjar bolleria industrial de tant en tant no és perillós, però alimentar-nos diàriament amb ella pot portar-nos seriosos problemes.

Per tant nosaltres el que aconsellem és llegir les etiquetes, i agafar aquells productes els ingredients dels quals siguin el més naturals possibles. I com ho sabem? Normalment si entenem el nom de l'ingredient sense saber res de química, és que es tracta d'un ingredient natural i això ja és una bona cosa. A més hi ha segells com el "Bio" o l'"Ecocert" que ens ajuden a destriar el gra de la palla.


Seguirem parlant-ne perquè hi ha molt a dir!


Núria Gavaldà
Sòcia fundadora de La caseta de l'arbre (ecologia en família)
 http://www.lacasetadelarbre.cat/





divendres, 25 octubre de 2013

Bolquers de roba, la veu de l'experiència

Avui us recomanem molt aquest vídeo que hem filmat gràcies a la col·laboració de 5 pares i mares i l'empresa de bolquers de roba de Reus AdzNadons.

Estem contentes de poder oferir una visió dels bolquers de roba diferent a la que trobem normalment a internet (articles de diaris i blocs digitals, vídeos d'empreses fabricants, etc. ).

En aquest vídeo 4 mares i 1 pare ens expliquen què els agrada dels bolquers de roba, com s'organitzen, quin equilibri han trobat entre la seva vida i la rentadora...

Són cinc experiències diferents, perquè no tot és blanc o negre. Segur que si parléssim amb 100 persones, hi hauria 100 maneres diferents d'organitzar-se. I són aquestes experiències les que esperem ajudin a altres pares i mares a decidir quins bolquers posaran als seus fills i filles.


"Bolquers de roba, la veu de l'experiència" ens ofereix la visió de 5 persones normals i corrents que han trobat en el bolquer de roba una opció econòmica, ecològica i saludable.



Núria Gavaldà
Instructoraavançada de portabebès.
Mare d'una nena de 3 anys que ara posa els seus bolquers de roba a nines, ossets...
Sòcia fundadora de La caseta de l'arbre


dimarts, 15 octubre de 2013

Portabebès. Creu embolcallant interior amb fulard teixit.


Avui us ensenyem a fer la creu embolcallant interior amb fulard teixit. És una posició que permet ajustar el nus sobre el nadó. Apte des del naixement.

Esperem que us sigui útil!


Núria Gavaldà
Instructora avançada de portabebès.
Mare d'una nena de 3 anys (a punt de 4!!!!)
Sòcia fundadora de La caseta de l'arbre

dissabte, 5 octubre de 2013

Donar el pit en un portabebès.

Foto extreta de: Círculo Materno.org
En motiu de la celebració de la Setmana Internacional de la Criança en Braços i la Setmana Mundial de la Lactància Materna, avui volem donar uns quants consells i idees per aquelles de vosaltres que voleu donar el pit usant un portabebès. Esperem que us siguin d'utilitat!

Un dels molts beneficis de l'ús de portabebès és que afavoreix la lactància materna. Sembla ser que el contacte continuat entre mare i nadó estimula la producció de  llet materna i obre la gana al nadó.

El mètode cangur pot ajudar a establir la lactància materna en aquells casos en què per raons vàries la mare i el recent nascut han patit una separació precoç i costa establir la lactància. El reflex de succió del bebè pot veure's debilitat, de manera que el contacte íntim és, en aquests casos, una manera de recuperar el temps perdut. A més, sentir el nadó a prop estimula en la mare la síntesi d'oxitocina i prolactina
necessària per la producció de llet.

Aquest article va dedicat a les mares que volen alletar en un portabebès, però deixem clar ja d'entrada, que el sol ús del portabebès ja és beneficiós a l'hora de facilitar i establir la lactància materna. No només pel què hem dit fins ara sinó perquè normalment és més fàcil reconèixer els símptomes de gana del nadó quan el tenim tant a prop i per tant podem donar resposta abans a la seva necessitat, evitant situacions d'estrès per mare i nadó.

El primer que ens cal tenir clar a l'hora d'alletar un infant en un portabebès és que no és el mateix donar el pit a un recent nascut que a un nadó d'uns 5 mesos o més.


Recent nascut.

Un recent nascut és petit, encara no sap mamar gaire bé i li costa molt esforç succionar. No és capaç d'aguantar-se el cap ni la columna vertebral i ha de tenir el cap lliure per apartar-se del pit en cas de necessitat (ofec).

Ens cal doncs un portabebès i una posició que ens permeti tenir el nadó en bressol. No provarem de fer-ho amb el nadó en posició dreta (això ho deixarem per més endavant, quan el nadó pugui mantenir el tronc dret ell solet). Vigilarem la postura perquè quan el nadó s'enganxi al pit, el mugró ha d'apuntar-li al paladar.

Les opcions que tenim són:
Bandolera Colimaçon
  • Posició semi-estirada en una bandolera. Hem de destapar-li el cap i aguantar-li amb la mà, de tal manera que ell pugui fer-se enrere ja sigui per descansar, perquè ha sortit massa llet de cop, etc.

    Foto extreta de Les Petits Portes.
  • En fulard teixit: podem fer una bandolera amb el fulard (ja sigui amb l'ús d'una o dues anelles) i actuar com si d'una bandolera es tractés, o bé, semi-estirar-lo en la creu embolcallant interior. Per fer-ho afluixarem una mica el nus, passarem una de les dues cames cap a l'altre costat de manera que l'anem col·locant en la posició desitjada (semi-estirat), obrirem la banda de tela que li passa per sota el cul de manera que li doni un suport extra, i li destaparem el cap perquè el pugui moure amb llibertat (com es veu a la foto). Quan el nadó hagi acabat de mamar, el tornarem a col·locar en la posició dreta.

  • En fulard elàstic: per passar el bebè de la posició dreta a bressol dins una creu embolcallant exterior, baixarem la tercera banda (la més exterior), passarem les dues cames del bebè cap a un costat i l'anirem estirant. En el fulard elàstic normalment ja tenim les dues bandes de la creu obertes, així que ara només ens caldrà baixar o obrir la banda de tela que li tapi el cap per alliberar-lo de la pressió del fulard i deixar-li el cap lliure. Quan acabi de mamar el posarem en la posició original.




A partir dels 5/6 mesos.

El bebè de 5/6 mesos ja té prou força per aguantar-se sol el cap i pot mamar en posició vertical. Succionar ja no el cansa tant i, si afluixem el nus o tirants del portabebès per baixar-lo fins que la seva boca arribi al nostre pit, és capaç d'aguantar recta la columna vertebral sense torçar-se cap a un costat. Ha crescut i en alguns casos la posició bressol ja no li agrada ni ens és còmode. En aquesta edat ja pot utilitzar les mans per agafar el pit.

Les opcions que tenim són:
Foto extreta de Red Canguro

  • En bandolera: afluixar una mica la tela per tal que el nadó baixi fins l'altura del nostre pit (després el tornarem a ajustar en la postura correcta). Si ja el portem al costat, quan afluixem la tela també el col·locarem una miqueta més centrat per facilitar-li l'accés al pit que tingui més a la vora.

  • En fulard teixit: els nusos creu embolcallant interior, creu embolcallant exterior, doble creu i  cangur, ens permeten afluixar el nus per baixar l'infant i tornar a lligar a l'altura desitjada. Quan hagi acabat de mamar tornarem a la posició inicial (desfarem el nus i l'ajustarem més amunt). Si el portem al costat, necessitarem un nus que ens permeti acostar-lo al pit que té més a la vora (el nus cangur-maluc no ens ho permet!).

  • En fulard elàstic: actuarem igual que en el fulard teixit.

  • En motxilla/mei tai: afluixarem els tirants per ajudar l'infant a arribar al nostre pit i quan hagi acabat de mamar els tornarem a ajustar. 


Núria Gavaldà
Instructora avançada de portabebès.
Mare d'una nena de 3 anys.
Sòcia fundadora de La caseta de l'arbre